El GENOLL DE MIREIA.

Genoll.

Penso en tu i em perdo.

Et miro i em trenco.

Et petonejo lentament i em doblego.

M'ofego en tu quan la meva llengua viatja, molt a poc a poc, per la teva corba radial i infinita.

M´espero. He de estimar la teva olor dolça i suau.

M´espero. He de gravar el record salat que deixes en els meus llavis..

Genoll, em tens aquí, nu i plegat, davant teu, presoner de les meves obsessions i esclau de las meves ànsies, fent traïció a la raó i la meva llibertat.

I per mes substància, ets doble.

EL FORN.

Soc panarra compulsiu. Es així, tal qual. El pa m´agrada, sol i acompanyat, esgarrat o sencer. Blanc, negre, groc o verd. 
Però tot canvia quan vaig al forn i estàs tu. No mes entrar-hi, miro l´oval de la teva cara i tremolo. Ets bonica com un brioix. 
Et cobreixes el cap amb un senzill mocador. Segur que deus tenir cabells d’àngel.
Em mires amb un somriure dolç mostrant el blanc ensucrat de les teves dents perfectes i ordenades. Ara es quan la meva boca fa aigües. 
Els teus ulls son de mel i sèsam i diuen moltes i moltes coses. Ara es quan et miro i faria un salt olímpic per sobra del mostrador, per agafar-te a dues mans ben i ben fort, amb gana i fam de tu.
No se com et dius. Només se que ets d´un país balcànic, allà on el pa es de molla densa, com el teu cos. No, no ets una baguet ni un pa integral, ets farina d´un altre costal.

No puc evitar mirar-te els pits i això m’avergonyeix. 
Soc respectuós i educat però ...noia, aquest croissant sembla fet per a mi. El meu cos es descontrola. Noto una tendència endavant impossible de dissimular. No vull que se’m noti l´instint bàsic i faig un Sharon amb l´abric.
Per guanyar temps, deixo tanda a una iaia que demana una xapata ben torrada per fora i crueta per dins. En el meu descontrol, estic a punt de descordar l´abric però no, em quedo quiet i continuo mirant-te.
Et gires per atendre la comanda i ho veig . El teu cul. Es un cul precios, rodó i suggerent, tot ell agafat per una cintura golosa i per dues cames que imagino de sègol, firmes i dures. Tota una invitació a la gola i la lascívia.
Ets el somni perfecte, el somni de tots els somnis. Ets com un Pa de Sant Jordi, tot ell farcit de sobrassada amb el detall dibuixat de les quatre barres, voluptuós i saborós.
Em toca. Vull dir, em toca a mi, la iaia ha marxat.
Em mires de nou d´aquella manera que em deixa embadalit i bavós, i em dius:
-“Un de pagès, oi?“-.