SENYORA.

No sé com dir-l’hi, Senyora, que vostè m'agrada molt. Moltíssim. Exageradament. M'encanta com és, com somriu i com em mira. Quan ho fa, quan em mira,  li faria un peto als llavis, un peto de mantega i canella. I un altre peto al costat de l'anterior, i un altre, i un altre, i un altre... i acabaria passejant la meva llengua per l'avinguda de la seva boca.

Vostè senyora, m'excita. M’excita molt i brutalment. Quan tanco els ulls imagino que l'abraço ben fort, amb por que marxi a un altre port. El meu cap dirigeix les meves mans per la ruta del seu cos, fent parades obligatòries. Els pits, madurs i acomodats, estan fets pel meu desig. Penso en com els acaricio, amb cura i delicadesa, recullin-los per tal que els meus llavis deixin l'empremta del conqueridor. Després, imagino mans i dits en moviment accelerat, com si fossin tentacles d'un pop  a la fuga, directes cap al cul.  Si, un admirat cul, gran, ample i generós, ja fet a moltes mirades masculines.  
Em desboco mentre les mans fan un aterratge imperfecte. Senyora, permeti que l'agafi ben ferm, que el seu ventre sinuós i corbat sigui refugi d'una descontrolada, violenta  i poc sotil erecció.  Deixi que li digui just a la vora dels sentits, a cap d'orella i amb veu minúscula, que m'agrada, que la desitjo no mes per a mi. Deixi que les meves mans li aixequin la faldilla i acaricien les seves cuixes, amples i fortes,  buscant el tresor més amagat. Deixi que presumeixi de coneixement enciclopèdic i li trobi el pessic de l’emperadriu, allà on les dones es perden al laberint del plaer i es deixen portar ulls tancats. 
Senyora, no puc més,  deixi que m'assegui.  Les cames no m´aguanten i els genolls ballen per lliure. Vull posar la meva cara al seu ventre, olorar-la, lliscar les meves mans entre les seves natges i separar la fina barrera de les calces. Li vull fer petons a l'entrecuix, als genolls i als turmells...
I no sap com m'agrada, senyora. Recordi que això nostre sempre serà un secret, el nostre secret, el secret millor guardat del mon.