miércoles, 5 de octubre de 2016

SENYORA.



No se com dir-l’hi, Senyora, que vostè m´agrada molt. Moltíssim. Exageradament.
M´encanta com es, com somriu i com em mira. Quan ho fa, quan em mira,  li faria un peto als llavis, un peto de mantega i canella. I un altre peto al costat del anterior, i un altre, i un altre, i un altre...i acabaria passejant la meva llengua per la avinguda de la seva boca.
Vostè senyora, m´excita. M’excita brutalment. 
Quan tanco els ulls imagino que la abraço ben fort, amb por de que marxi a un altre port. El meu cap dirigeix les meves mans per la ruta del seu cos, fent parades obligatòries. Els pits, madurs i acomodats, estan fets pel meu desig. Penso en com els acaricio, amb cura i delicadesa, recullin-los per tal de que els meus llavis deixin la empremta del conqueridor. Després, imagino mans i dits en moviment accelerat , com si fossin tentacles d´un pop  a la fuga, directes cap al cul.  Si, un admirat  cul, gran, ample i generós, ja fet a moltes mirades masculines.  
Em desboco mentre les mans fan un aterratge imperfecte. Senyora, permeti que l´agafi ben ferm, que el seu ventre sinuós i corbat sigui refugi d´una descontrolada, violenta  i poc sotil erecció.  Deixi que li digui just a la vora dels sentits, a cap d´orella i amb veu minúscula, que m´agrada, que la desitjo,  que l´estimo no mes per a mi. Deixi que les meves mans li aixequin la faldilla i acaricien les seves cuixes, amples i fortes,  buscant el tresor mes amagat. Deixi que presumeixi de coneixement enciclopèdic i li trobi el pessic de l’emperadriu, allà on les dones es perden al laberint del plaer i es deixen portar ulls tancats. 
Senyora, no puc mes,  deixi que m´assegui.  Les cames no m´aguanten i els genolls ballen per lliure. Vull posar la meva cara al seu ventre, olorar-la, lliscar les meves mans entre les seves natges i separar la fina barrera de les calces. Li vull fer petons al entrecuix, als genolls i als turmells...
I no sap com m´agrada, senyora, que em convidi a dinar a casa seva, malgrat tingui que aguantar al pesat del seu fill, el meu amic i company d´estudis. Recordi que això nostre sempre serà el meu secret, el secret millor guardat del mon.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

EN EL TREN.

Hemos entrado en el vagón casi juntos, en una extraña y casual coincidencia del destino. Te he dejado pasar primero, tal y como correspon...