Penso en tu i em perdo.
Et miro i em trenco.
Et petonejo lentament i em doblego.
M'ofego en tu quan la meva llengua viatja,
molt a poc a poc, per la teva corba radial i infinita.
M´espero. He de estimar la teva olor dolça i
suau.
M´espero. He de gravar el record salat que
deixes en els meus llavis..
Genoll, em tens aquí, nu i plegat, davant teu,
presoner de les meves obsessions i esclau de las meves ànsies, fent traïció a
la raó i la meva llibertat.
I per mes substància, ets doble.