SENYORA.

No sé com dir-l’hi, Senyora, que vostè m'agrada molt. Moltíssim. Exageradament. M'encanta com és, com somriu i com em mira. Quan ho fa, quan em mira,  li faria un peto als llavis, un peto de mantega i canella. I un altre peto al costat de l'anterior, i un altre, i un altre, i un altre... i acabaria passejant la meva llengua per l'avinguda de la seva boca.

Vostè senyora, m'excita. M’excita molt i brutalment. Quan tanco els ulls imagino que l'abraço ben fort, amb por que marxi a un altre port. El meu cap dirigeix les meves mans per la ruta del seu cos, fent parades obligatòries. Els pits, madurs i acomodats, estan fets pel meu desig. Penso en com els acaricio, amb cura i delicadesa, recullin-los per tal que els meus llavis deixin l'empremta del conqueridor. Després, imagino mans i dits en moviment accelerat, com si fossin tentacles d'un pop  a la fuga, directes cap al cul.  Si, un admirat cul, gran, ample i generós, ja fet a moltes mirades masculines.  
Em desboco mentre les mans fan un aterratge imperfecte. Senyora, permeti que l'agafi ben ferm, que el seu ventre sinuós i corbat sigui refugi d'una descontrolada, violenta  i poc sotil erecció.  Deixi que li digui just a la vora dels sentits, a cap d'orella i amb veu minúscula, que m'agrada, que la desitjo no mes per a mi. Deixi que les meves mans li aixequin la faldilla i acaricien les seves cuixes, amples i fortes,  buscant el tresor més amagat. Deixi que presumeixi de coneixement enciclopèdic i li trobi el pessic de l’emperadriu, allà on les dones es perden al laberint del plaer i es deixen portar ulls tancats. 
Senyora, no puc més,  deixi que m'assegui.  Les cames no m´aguanten i els genolls ballen per lliure. Vull posar la meva cara al seu ventre, olorar-la, lliscar les meves mans entre les seves natges i separar la fina barrera de les calces. Li vull fer petons a l'entrecuix, als genolls i als turmells...
I no sap com m'agrada, senyora. Recordi que això nostre sempre serà un secret, el nostre secret, el secret millor guardat del mon.

El GENOLL DE MIREIA.

Genoll.

Penso en tu i em perdo.

Et miro i em trenco.

Et petonejo lentament i em doblego.

M'ofego en tu quan la meva llengua viatja, molt a poc a poc, per la teva corba radial i infinita.

M´espero. He de estimar la teva olor dolça i suau.

M´espero. He de gravar el record salat que deixes en els meus llavis..

Genoll, em tens aquí, nu i plegat, davant teu, presoner de les meves obsessions i esclau de las meves ànsies, fent traïció a la raó i la meva llibertat.

I per mes substància, ets doble.

EL FORN.

Soc panarra compulsiu. Es així, tal qual. El pa m´agrada, sol i acompanyat, esgarrat o sencer. Blanc, negre, groc o verd. 
Però tot canvia quan vaig al forn i estàs tu. No mes entrar-hi, miro l´oval de la teva cara i tremolo. Ets bonica com un brioix. 
Et cobreixes el cap amb un senzill mocador. Segur que deus tenir cabells d’àngel.
Em mires amb un somriure dolç mostrant el blanc ensucrat de les teves dents perfectes i ordenades. Ara es quan la meva boca fa aigües. 
Els teus ulls son de mel i sèsam i diuen moltes i moltes coses. Ara es quan et miro i faria un salt olímpic per sobra del mostrador, per agafar-te a dues mans ben i ben fort, amb gana i fam de tu.
No se com et dius. Només se que ets d´un país balcànic, allà on el pa es de molla densa, com el teu cos. No, no ets una baguet ni un pa integral, ets farina d´un altre costal.

No puc evitar mirar-te els pits i això m’avergonyeix. 
Soc respectuós i educat però ...noia, aquest croissant sembla fet per a mi. El meu cos es descontrola. Noto una tendència endavant impossible de dissimular. No vull que se’m noti l´instint bàsic i faig un Sharon amb l´abric.
Per guanyar temps, deixo tanda a una iaia que demana una xapata ben torrada per fora i crueta per dins. En el meu descontrol, estic a punt de descordar l´abric però no, em quedo quiet i continuo mirant-te.
Et gires per atendre la comanda i ho veig . El teu cul. Es un cul precios, rodó i suggerent, tot ell agafat per una cintura golosa i per dues cames que imagino de sègol, firmes i dures. Tota una invitació a la gola i la lascívia.
Ets el somni perfecte, el somni de tots els somnis. Ets com un Pa de Sant Jordi, tot ell farcit de sobrassada amb el detall dibuixat de les quatre barres, voluptuós i saborós.
Em toca. Vull dir, em toca a mi, la iaia ha marxat.
Em mires de nou d´aquella manera que em deixa embadalit i bavós, i em dius:
-“Un de pagès, oi?“-.