L'AMOR ES UN LLENGUATGE DE SIGNES.

DOS ROSAS ROJAS.

CONVERSES SOTA LA TAULA (2)

CONVERSES SOTA LA TAULA (1)

DE UN ALFIL ENAMORADO DE UNA DAMA.

Él es noble,

oscuro y fiero,

orgulloso capitán 

de un ejército altanero.

Ella altiva 

marfileña de tablero,

esposa y talismán

de un monarca pendenciero.

Él la quiere.

Ella le ama.

Él suspira por la dama

Él trama con argucias,

con astucia y sin perdón,

el plan de su conquista :

por la izquierda, sus peones

seguidas de un torreón.

( un ataque suicida

con la muerte por patrón.)

Los blancos son aguerridos

y defienden el honor.

Más en la trampa

han caído por su orgullo y su valor.

Comienza la batalla.

Una lucha feroz  en porfía de la dama.

Ayes. Gritos. Espanto.

Una orgía de dolor

y una guadaña esperando.

  

Los blancos luchan y vencen.

Los negros, vencidos son.

 ...Y en diagonal el alfil

 huye del campo, veloz .

Cercano ya de su dama

se le nubla la razón,

con la visión cegada

y cegado el corazón.

El blanco rey,

 - mientras tanto -,

espera artero y traidor

con las espadas en alto.

Y atacando por el flanco

con violento ademán,

hiere de muerte al corsario.

Así la historia sentencia:

En la guerra y el amor

hay que tener conciencia,

estrategia y corazón,

una visión muy amplia

y una gran concentración.

SENYORA.

No sé com dir-l’hi, Senyora, que vostè m'agrada molt. Moltíssim. Exageradament. M'encanta com és, com somriu i com em mira. Quan ho fa, quan em mira,  li faria un peto als llavis, un peto de mantega i canella. I un altre peto al costat de l'anterior, i un altre, i un altre, i un altre... i acabaria passejant la meva llengua per l'avinguda de la seva boca.

Vostè senyora, m'excita. M’excita molt i brutalment. Quan tanco els ulls imagino que l'abraço ben fort, amb por que marxi a un altre port. El meu cap dirigeix les meves mans per la ruta del seu cos, fent parades obligatòries. Els pits, madurs i acomodats, estan fets pel meu desig. Penso en com els acaricio, amb cura i delicadesa, recullin-los per tal que els meus llavis deixin l'empremta del conqueridor. Després, imagino mans i dits en moviment accelerat, com si fossin tentacles d'un pop  a la fuga, directes cap al cul.  Si, un admirat cul, gran, ample i generós, ja fet a moltes mirades masculines.  
Em desboco mentre les mans fan un aterratge imperfecte. Senyora, permeti que l'agafi ben ferm, que el seu ventre sinuós i corbat sigui refugi d'una descontrolada, violenta  i poc sotil erecció.  Deixi que li digui just a la vora dels sentits, a cap d'orella i amb veu minúscula, que m'agrada, que la desitjo no mes per a mi. Deixi que les meves mans li aixequin la faldilla i acaricien les seves cuixes, amples i fortes,  buscant el tresor més amagat. Deixi que presumeixi de coneixement enciclopèdic i li trobi el pessic de l’emperadriu, allà on les dones es perden al laberint del plaer i es deixen portar ulls tancats. 
Senyora, no puc més,  deixi que m'assegui.  Les cames no m´aguanten i els genolls ballen per lliure. Vull posar la meva cara al seu ventre, olorar-la, lliscar les meves mans entre les seves natges i separar la fina barrera de les calces. Li vull fer petons a l'entrecuix, als genolls i als turmells...
I no sap com m'agrada, senyora. Recordi que això nostre sempre serà un secret, el nostre secret, el secret millor guardat del mon.

El GENOLL DE MIREIA.

Genoll.

Penso en tu i em perdo.

Et miro i em trenco.

Et petonejo lentament i em doblego.

M'ofego en tu quan la meva llengua viatja, molt a poc a poc, per la teva corba radial i infinita.

M´espero. He de estimar la teva olor dolça i suau.

M´espero. He de gravar el record salat que deixes en els meus llavis..

Genoll, em tens aquí, nu i plegat, davant teu, presoner de les meves obsessions i esclau de las meves ànsies, fent traïció a la raó i la meva llibertat.

I per mes substància, ets doble.