lunes, 10 de octubre de 2016

DE UN ALFIL ENAMORADO DE UNA DAMA.


Él es noble,
oscuro y fiero,
orgulloso capitán 
de un ejército altanero.

Ella altiva 
marfileña de tablero,
esposa y talismán
de un monarca pendenciero.

Él la quiere.
Ella le ama.
Él suspira por la dama

Él trama con argucias,
con astucia y sin perdón,
el plan de su conquista :
por la izquierda, sus peones
seguidas de un torreón.
( un ataque suicida
con la muerte por patrón.)

Los blancos son aguerridos
y defienden el honor.
Más en la trampa
han caído por su orgullo y su valor.

Comienza la batalla.
Una lucha feroz  en porfía de la dama.
Ayes. Gritos. Espanto.
Una orgía de dolor
y una guadaña esperando.
  
Los blancos luchan y vencen.
Los negros, vencidos son.
 ...Y en diagonal el alfil
 huye del campo, veloz .

Cercano ya de su dama
se le nubla la razón,
con la visión cegada
y cegado el corazón.

El blanco rey,
 - mientras tanto -,
espera artero y traidor
con las espadas en alto.

Y atacando por el flanco
con violento ademán,
hiere de muerte al corsario.

Así la historia sentencia:
En la guerra y el amor
hay que tener conciencia,
estrategia y corazón,
una visión muy amplia

y una gran concentración.

miércoles, 5 de octubre de 2016

SENYORA.

No sé com dir-l’hi, Senyora, que vostè m'agrada molt. Moltíssim. Exageradament. M'encanta com és, com somriu i com em mira. Quan ho fa, quan em mira,  li faria un peto als llavis, un peto de mantega i canella. I un altre peto al costat de l'anterior, i un altre, i un altre, i un altre... i acabaria passejant la meva llengua per l'avinguda de la seva boca.
Vostè senyora, m'excita. M’excita molt i brutalment. Quan tanco els ulls imagino que l'abraço ben fort, amb por que marxi a un altre port. El meu cap dirigeix les meves mans per la ruta del seu cos, fent parades obligatòries. Els pits, madurs i acomodats, estan fets pel meu desig. Penso en com els acaricio, amb cura i delicadesa, recullin-los per tal que els meus llavis deixin l'empremta del conqueridor. Després, imagino mans i dits en moviment accelerat, com si fossin tentacles d'un pop  a la fuga, directes cap al cul.  Si, un admirat cul, gran, ample i generós, ja fet a moltes mirades masculines.  
Em desboco mentre les mans fan un aterratge imperfecte. Senyora, permeti que l'agafi ben ferm, que el seu ventre sinuós i corbat sigui refugi d'una descontrolada, violenta  i poc sotil erecció.  Deixi que li digui just a la vora dels sentits, a cap d'orella i amb veu minúscula, que m'agrada, que la desitjo no mes per a mi. Deixi que les meves mans li aixequin la faldilla i acaricien les seves cuixes, amples i fortes,  buscant el tresor més amagat. Deixi que presumeixi de coneixement enciclopèdic i li trobi el pessic de l’emperadriu, allà on les dones es perden al laberint del plaer i es deixen portar ulls tancats. 
Senyora, no puc més,  deixi que m'assegui.  Les cames no m´aguanten i els genolls ballen per lliure. Vull posar la meva cara al seu ventre, olorar-la, lliscar les meves mans entre les seves natges i separar la fina barrera de les calces. Li vull fer petons a l'entrecuix, als genolls i als turmells...
I no sap com m'agrada, senyora. Recordi que això nostre sempre serà un secret, el nostre secret, el secret millor guardat del mon.